Archive for Junio, 2014

Barcelona 2714

Lunes, Junio 23rd, 2014

Si la bona novel•la negra retrata els ambients del baixos fons per descriure la societat, la ciència ficció fa ús del futur per parlar del món actual. L’anticipació li serveix a Xavier Arnella (Barcelona, 1954) per apuntar a Barcelona 2714 cap on es dirigeix la nostra societat si no canvia el rumb.
Com trobem escrit a la contraportada, la novel•la es situa “en un futur incert que mira de recuperar-se després d’un seguit de cataclismes. Primer va ser la desfeta econòmica global a causa de la fi del petroli. Per acabar d’adobar-ho, el desglaç en els pols terraquis va fer augmentar l’altura de les aigües oceàniques en seixanta metres. Nova York, Xangai o Amsterdam han estat annegades. A Barcelona, la platja comença a la Diagonal, Montjuic és una illa i més enllà de Badalona s’obre una badia que arriba fins a Mollet.”
En aquest planeta esberlat per la cobdícia dels poderosos només resten algunes zones habitables mal comunicades entre elles. És un món de supervivents on tothom ha de portar una polsera d’identitat que dona la informació bàsica personal rastrejable. Per fugir d’aquest control extrem hi ha fins i tot un mercat negre de polseres modificades.
Dins la fètida societat barcelonina es mou com pot el protagonista, en Roc Benasar, antic mosso de les forces especials reconvertit en sedentari historiador a l’Arxiu Virtual de la Corona d’Aragó. A estones fa tasques d’investigació per arrodonir els seus ingressos. Sempre dorm poc i malament i qualsevol cosa el desperta. Per això quan de bon matí la seva polsera rep la trucada d’un capitost de la poderosa companyia d’aigües no s’altera. Li demana que trobi a la seva neboda.
Amb aquest plantejament, l’autor, que ha estat periodista especialitzat en comunicació científica i director de documentals premiats com Babel 2015 i El fràgil camí de l’Himàlaia ens endinsa en una trama de la que difícilment coldrem escapar. En una atmosfera de malson que recorda la de la pel•lícula Blade Runner, la recerca de Roc Benassar es va embolicant més i més posant de relleu una conxorxa de grans dimensions que pretén manipular encara més als ciutadans que no formen part dels grans poders.
Barcelona 2714 és una novel•la d’una intriga impecable i al mateix temps un avís per navegants d’un dels possibles futurs que ens esperen si no hi posem remei.

Barcelona 2714

Xavier Arnella

Llibres de l’Índex47-barcelona-2714

 

 

Del color de la leche

Martes, Junio 17th, 2014

 

Esta intensa y breve novela cuenta la historia de una modesta campesina a quien un vicario enseña a escribir lo que le permite escribir su pequeña epopeya vital. Ella se llama Mary y es una niña de catorce años que vive con su familia en una granja de la Inglaterra rural de 1830. Tiene el pelo del color de la leche y una ligera cojera que no la priva de que su abusivo padre le haga trabajar desde que se levanta hasta que se acuesta.

La novelista y dramaturga Nell Leyshon,  (Glastonbury, Inglaterra) ha dado voz en “Del color de la leche” a un personaje oprimido por la sociedad machista, a una de aquellas mujeres de las que la Historia no hablaría jamás y que sin embargo tiene algo que contarnos y ella misma insiste en lo decidida que está a darnos su testimonio. “Éste es mi libro –repite en varias ocasiones la pequeña Mary- y estoy escribiéndolo con mi propia mano (…) Quiero contarte lo que ha pasado pero tengo que tener cuidado de no apresurarme como hacen las vaquillas en la entrada”.

Mary comienza su relato en 1830, cuando ella tiene 14 años y es obligada a abandonar el único mundo que conoce, la granja de su padre, donde trabaja como una esclava  de sol a sol junto a sus tres hermanas. Su padre trata a todas las mujeres sin contemplaciones, pega a sus hijas con una correa y maldice la vida por no haberle dado hijos varones, a los que echa en falta por su mayor capacidad de trabajo. Mary duerme en la misma cama que su hermana Beatrice que se pasa el día agarrada a una Biblia pese a que no sabe leerla. A otra de sus hermanas Violet, Mary la sorprende haciendo el amor con un joven. La mejor compañía para la protagonista es su abuelo, que se finge enfermo para que no lo echen de la casa.

Contra su voluntad, el padre de Mary la envía a vivir como criada de la esposa del vicario enfermo para  cobrar algunas libras. Es en su nueva vida en la vicaría donde esta chica analfabeta da cuenta de su gran sueño, aprender a leer y escribir. Sin embargo, al dejar el mundo de las sombras descubre que el mundo de las luces puede ser igualmente insoportable.

Como dice en el prólogo Valeria Luiselli, “Del color de la leche es un libro escrito con la urgencia palpitante de un pequeño clásico –pequeño por lo compacto y concentrado de su universo– y una historia poderosa que desciende al bajo fondo de una vida que se disolvió en la escritura y que sólo puede recobrarse en el silencio de nuestra lectura. Un silencio largo, estremecido, y lleno de rabia. Pero también un silencio esperanzado y lleno de admiración”.

La historia privó de voz a muchas mujeres olvidadas. Afortunadamente aquí está la buena literatura para reconstruir sus voces.

Del color de la leche

Nell Leyshon

Editorial Sexto pisotapaleche

El rastre blau de les formigues

Martes, Junio 3rd, 2014

 

Mescla d’aforismes i de “dillatari” destil·lat, a “El rastre blau de les formigues” Ponç Pons  (Alaior, 1956)  fa bona la cita que Shakespeare posa en boca de Poloni a Hamlet de que “la brevetat és l’ànima de l’enginy”.     El poeta menorquí tracta de fer una síntesi de la vida senzilla de la gent del camp i de la seva experiència vital a Sa Figuera Verda amb el gran pensament filosòfic i literari de tots els temps.

Des de Heràclit, el seu primer conreador conegut i que també es passeja per aquest llibre, l’aforisme ha estat una manera de resumir l’experiència individual sobre el món en una sola frase. Un monjo anglès  del segle XIV va escriure un manual d’instrucció espiritual titulat “El núvol del que no sabem” en el que deia que “l’oració curta penetra al cel”. Pons  es despulla en aquest quadern fent que la poesia vagi més enllà del vers i es transformi en pensament aforístic i entri circumstancialment en un més enllà en el que reclama que hi han d’haver arbres i animals. 

La intenció de l’autor de “Nura” queda ben clara en el pròleg del seu nou llibre El rastre blau de les formigues i que podeu llegir seguint el rastre d’aquest vincle que us porta a la pàgina de l’editorial Quaderns Crema.  Un cop més el poeta fa professió de fe en les lletres i proclama: “Cerc en la Literatura sentit i veritat”.

A alguns dels aforismes l’autor renova els principis fundacionals del romanticisme que enuncià Novalis: “Consisteix en donar una elevada significació a tot allò comú, donar una aparença misteriosa a tot allò ordinari, donar la dignitat  d’allò desconegut a tot el que és corrent i familiar”. Per la seva banda, a Anglaterra,  Shelley deia a la seva “Defensa de la poesia” que aquesta “fa aparèixer els objectes familiars com si no ho fossin”. Seguint aquestes il·lustres petjades Pons ens ensenya que la literatura ens pot fer veure el món quotidià amb nous ulls: “Camín per aquest paisatge com Bruce Chatwin per la Patagònia. Vaig a les tanques dels plans a regar amb dos perols d’aigua com qui travessa la selva i cerca El Dorado o les mines del rei Salomó”.

Si els paisatges ordinaris es transformen gràcies a la imaginació literària també es pot transformar les persones: “Amb els anys que tenc i la gent que he vist i conegut, ja em puc creure qualsevol personatge de novel·la.”

Ple de citacions d’obres i d’autors, el llibre es també una deu per ampliar la nostra llista de desitjos de lectures futures.

Però no només de literatura viu l’home i a “El rastre blau de les formigues” hi trobem tota mena de reflexions sobre molts de temes.  Menorca, la política, el català, la tasca de professor,  la família, la filosofia, l’art, la història són algunes de les qüestions sobre les que s’alimenta la tinta blava de l’escriptor menorquí.

Com Terenci, l’autor ens deixa entendre que res humà li es aliè.  En el cor d’aquest llibre d’aforismes musicals rau la sincera i apassionada convicció de Ponç Pons de que “la cultura ens pot fer més savis i humans”.     

El rastre blau de les formigues

Ponç Ponsthumb.php

Quaderns Crema

Portada de Llorenç Pons