Archive for diciembre, 2018

Imatges de pes

viernes, diciembre 28th, 2018

Per Cromwell (Malmö 1974) és un polifacètic  activista i inventor suec que té com una de les seves activitats la fotografia en blanc i negre. Des de fa un parell d’anys és també un instagramer amb més de trenta mil seguidors. D’ell s’acaba de publicar un llibre amb unes vuitanta imatges escollides i textos del poeta i assagista Vicenç Altaió (Santa Perpètua de Mogoda, 1954).

 Es tracta d’una publicació de luxe feta per l’antic editor Felip Puig i la dissenyadora i fotògrafa Roser Faura que han cuidat al màxim l’edició en tots els detalls. El llibre traspassa les imatges fotogràfiques que Cromwell publica habitualment a la seva galeria d’Instagram al format clàssic del llibre en paper.

El personatge protagonista és a més un home que viatja contínuament pel món i això queda ben palès en el llibre que porta per títol “per -cromwell”.  El fotògraf i inventor diu que el seu objectiu és “ensenyar el món d’una altra manera”.

Així, les imatges del llibre ens porten a donar una volta pel planeta cúbica en lloc de rodona. De Qatar a Londres, de Xangai als Emirats Àrabs, d’Amalfi a Arhus, de Venècia a Malmö, De Tòquio a París, de Roma a Manila… sense necessitat de passar pel control de seguretat i resseguint l’especial mirada en blanc i negre del fotògraf.

Un dels encerts d’aquesta obra és la combinació de dues mirades la de Cromwell, la principal i la d’Altaió qui, entre d’altres coses diu que «Hi ha una alta velocitat que s’atura en la imatge, el temps en la poesia». L’escriptor es pregunta si la fotografía pesa i Per Cromwell respon calladament a la qüestió amb les seves potents imatges.

Com observa el poeta autor del text del llibre, Per Cromwell «fa de la biografia dels seus peus un repertori d’imatges en continuïtat i dins la llum. Ara venen de l’airecel al paper imprès a fi que quedin fixades per la part mecànica com ho són a la paret mental del seu jo viatger».

El llibre només es troba en algunes llibreries selectes i es pot obtenir contactant amb els editors, que confessen en el pròleg que en tenir conèixement de les imatges de Cromwell publicades a les xarxes van decidir que eren mereixedores d’una edició especial. I ho han fet realitat.

per-cromwell

Per Cromwell i Vicenç Altaió

132 pàgines

Puigfaura edicions

108 euros

Una tragèdia llunyana i pròxima

viernes, diciembre 14th, 2018

En començar la novel·la, l’any 2011, la protagonista, una jove mare de la ciutat d’Alep, és una dona feliç. Però tot va canviar quan va esclatar la guerra a Síria. A tothom li canvia la vida quan viu de prop una guerra, no podia ser diferent per na Dalita.

Ella descriu d’aquesta manera la seva experiència sobre com es va iniciar tot: “No sé explicar com va començar la guerra. Les coses passen i tu no estràs allí esperant que succeeixin armat amb una càmera. No hi ha cap senyal en el cel, en el vol de les aus, en el decaïment de les plantes. Quins temps aquells en què dos exercits perfectament uniformats es reunien al camp de batalla i, a les nou del matí, sempre que no hi hagués boira o previsió de pluja, s’enfrontaven en sana contesa per comprovar qui tenia raó, és a dir, qui era més fort. En realitat aquest combat noble mai no ha existit. El combat sempre és vil.”

Són les paraules de Dalita, però també les de Josep Masanés (Barcelona, 1967) que amb “Jo tenia deu oliveres”, va guanyar el Premi Vila de Lloseta de Narrativa 2018. L’escriptor es posa en la pell del seu personatge per tal de tractar d’il·lustrar una tragèdia que està passant ara mateix a uns 4.000 kilòmetres de Menorca. Molt lluny, però també molt a prop.

La protagonista s’havia casat amb l’home que estimava, tenia una bona feina de mestra i dos fills preciosos. Tanmateix vivia al lloc i al moment equivocats. La seva experiència personal és la de molt altres dones i famílies. Vides, moltes, que queden en l’oblit i la mort.

Com diu Dalita:  “No hi haurà per nosaltres cap hagiògraf que conti les nostres vides, oblidades i menyspreades pels poderosos. Per això escric, dubitativament i desordenada, aquestes paraules. Les nostres paraules. Humils i minúscules. Perquè darrera les grans paraules, dels grans discursos, no hi h més que misèria moral i interessos espuris”.

Masanés dona veu a una dona que amb les seves paraules humils i minúscules ens parla no només de la tragèdia de Síria sinó també de la d’Europa i la Mediterrània.